Capítol 5 – Ostres! El factor humà!
——————

Entre tanta tecnologia, algoritmes i visions messiàniques, hi ha un detall que els profetes de la IA encara no han aconseguit eliminar: els humans.

Som el bug que no s’arregla ni amb mil actualitzacions.

Un antic guardaespatlles d’un multimilionari amb el seu propi “búnquer”, va confessar que, si la fi del món realment arribava, la primera prioritat del seu equip seria eliminar el seu cap i tancar-se ells dins del refugi. I no semblava que bromejés.
Era el protocol.

I aquí tens el veritable drama: tots aquests genis que han passat la vida intentant escapar de la naturalesa humana acaben descobrint que la naturalesa humana ja els espera a dins del seu propi soterrani.

Poden aixecar murs de formigó, contractar vigilància armada i col·locar càmeres fins al bidet, però no hi ha cap sensor capaç de detectar la mala llet en temps real.

Zuckerberg, Altman, Thiel, Musk... tots tenen búnquers, avions i plans d’evacuació.
Però també tenen guardaespatlles, enginyers i proveïdors que, quan el món comenci a cremar, també voldran un lloc a dins.
I la porta no és prou ampla per a tots.

Quan arribi el moment, les màquines no seran el problema.
Ho serà la llista d'accés. Com a les discoteques.

El survival of the richest es convertirà en el survival of the quickest: qui dispari primer, entra primer.

La història ens ho recorda sempre: podem saber dissenyar ciutats intelligents, cotxes robòtics o naus interplanetàries, però el nostre sistema operatiu continua sent el mateix des de fa 200.000 anys.

I si mai arriba el dia del Judici Final, potser no serà una màquina qui premi el botó vermell.

Potser serà algún operari amb targeta d'accés, que tenia un mal dia.